3. Mesures d’atenció a la diversitat

Una atenció a la diversitat ha de contemplar totes les casuístiques, és a dir, hem de contemplar la diversitat en el seu màxim rang possible, tant en l’estudiant que mostra més dificultats com en el que mostra altes capacitats, així com altres singularitats. Cal evitar tenir a classe alumnat avorrit amb activitats que els hi resulten molt fàcils així com tenir alumnat angoixat perquè no pot seguir el ritme de la resta de companys.

Per aconseguir atendre adequadament a tot l’alumnat en un grup heterogeni divers plantegem potenciar tres aspectes cabdals. En primer lloc la proposta d’un repte molt flexible basat en la pròpia creativitat de l’estudiant. Les produccions creatives de cada estudiant es convertiran en les activitats per a tots els companys generant una llista d’activitats pròpia de cada grup-classe.

En segon lloc, aquesta flexibilitat en la proposta del repte també contemplarà el màxim nombre possible de recursos i estratègies que cada estudiant utilitzarà per aconseguir el repte plantejat. Cal orientar, per tant, als estudiants tan cap a l’ús d’estratègies mecàniques i manipulables bàsiques per fer els seus raonaments com cap a l’ús d’estratègies conceptuals (o tecnològiques) molt complexes per desenvolupar la proposta creativa i resoldre el problema que se’n deriva.

I en tercer lloc, cal deixar llibertat per a què tots els estudiants construeixin el seu propi coneixement a partir de les seva pròpia manera de ser i regulin (avaluació formadora) el seu propi aprenentatge ajustat a les seves capacitats i habilitats. I, per tant, el principal rol del professor haurà de ser de guia (avaluació formativa) per aportar propostes de millora constants al llarg del procés d’aprenentatge.

torna