mat3

Matemàtica

4. Avaluació

L’avaluació ha de ser un motor que encoratgi a tots els estudiants a donar el màxim de si mateixos. Per aquest fet, l’avaluació ha de quedar integrada en el mateix procès d’aprenentatge i ha de tenir una funció reguladora del propi aprenentatge.

Per aconseguir-ho és important que d’una banda l’alumnat tinguin clar quins són els objectius que han d’assolir de d’un l’inici de la seqüència didàctica, i per tant, quin és el repte que ha d’assolir per poder planificar (i anticipar) el seu aprenentatge. Un context molt proper a l’alumnat facilita de manera natural la comprensió del repte plantejat i per tant dels objectius d’aprenentatge.

D’altra banda, l’alumnat ha de ser conscient que el repte a assolir ha de complir unes expectatives també assolibles. Per tant, haurà de compartir amb els companys i el professor els criteris d’avaluació per tal que el seu aprenentatge arribi a bon port (l’assoliment del repte). Més encara, a partir de la seva creativitat, cada estudiant ha d’estar obert a modificar el seu projecte a partir de suggeriments de millora: ‘no ens podem conformar amb que estigui bé, hem d’intentar que estigui millor’.

En definitiva, l’avaluació formadora sorgeix del propi estudiant en planificar el seu aprenentatge avaluant constantment la seva consecució del repte final amb propostes de millorar del professor en la guia el seu aprenentatge a través de l’avaluació formativa.

4.1.Criteris d’avaluació

Els criteris d’avaluació ens han de permetre copsar si l’alumnat ha assolit les competències en el context curricular en el que es desenvolupen.

Un estudiant és «competent» si aconsegueix el repte plantejat, un repte que només es pot aconseguir mitjançant l’aprenentatge d’uns determinats continguts implícits en el repte. És molt important entendre que estudiants amb capacitats molt diferents poden ser igualment competents ja què tots poden aconseguir el repte emprant estratègies matemàtiques diferents adequades a les seves particularitats.

Els criteris d’avaluació són els que determinen el grau d’assoliment de les competències, per tant han de ser compartits per tots els agents implicats: professorat i alumnat.

Per tal d’aconseguir que un estudiant «faci seva» l’avaluació ha de ser partícip en la concreció dels criteris d’avaluació. És a dir, per tal que l’estudiant pugui aconseguir el seu repte de la millor manera possible ha de saber quins criteris s’aplicaran. D’aquesta manera diem que l’estudiant aplica l’avaluació formadora durant el seu procés d’aprenentatge perquè coneix els objectius (què ha de fer i perquè) i els criteris d’avaluació (com ho pot fer de la millor manera possible).

Fins i tot, proposem que els propis estudiants consensuïn els criteris d’avaluació guiats pel professor, i en aquesta cas, caldrà adaptar els criteris d’avaluació usant un vocabulari proper a l’estudiant.

Finalment, un estudiant únicament pot ser capaç de definir uns criteris d’avaluació si té molt clar què ha de fer, per què ho ha de fer i com ho ha de fer, per aquest motiu proposem un producte final en un context molt clar i ben definit.

4.2.Instruments d’avaluació

Els instruments d’avaluació són molt diversos i es basen, fonamentalment en l’observació interactiva de l’alumnat. Cal fer una observació de les competències a assolir així com de les diferents actituds i els progressos dels estudiants comentant amb ells els detalls d’aquestes observacions per tal d’ajudar-los a regular el seu aprenentatge (avaluació formativa). També es valorarà el producte final, informes, exposicions orals, coavaluacions,així com proves escrites.

  • Observació diària de la feina de l’alumnat. Per tal de fer operativa aquesta observació s’utilitza una plantilla amb el plànol de la classe en la que es pot inserir petits comentaris en caselles ubicades en rectangles que corresponen a cada estudiant segons la seva ubicació a la classe.

  • Autoavaluació del treball diari a classe.

  • Anotacions o rubriques sobre el procès d’aprenentatge en el què es farà una observació específica per a cada competència a avaluar

  • Rúbriques de presentacions orals, preferiblement compartides amb el professorat de llengua del centre

  • Coavaluació a partir dels criteris d’avaluació decidits pels propis estudiats, uns criteris que han de respondre a les preguntes Què estic fent?, Com ho estic fent? Per què ho estic fent? Com ho podria millorar?

  • Exàmens de grup: durant el procès d’aprenentatge es proposen «exàmens de grup», consistents en activitats que tots han de contestar al seu quadern i del que el professorat únicament valora la producció d’un dels quaderns triats a l’atzar i aquesta valoració (o qualificació) és la mateixa per als quatre estudiants. Aquest tipus d’activitat d’avaluació genera una forta col·laboració i millora la relació entre els membres del grup que entenen que l’èxit individual depèn de l’èxit col·lectiu.

  • Proves escrites. Es realitzen amb activitats similars a les que s’han treballat la unitat didàctica de manera que sigui possible valorar l’assoliment de les competències. El professor revisa aquestes activitats però no posa cap tipus d’anotació ni nota. Abans de retornar les proves es fa una correcció conjunta a la classe resolent tots els dubtes que l’alumnat planteja i l’alumnat pren les anotacions a la seva llibreta. Desprès es retorna la prova escrita i es demana que els propis estudiants en facin la correcció comentada. Aquestes estratègies promocionen l’aprenentatge de l’error dotant a les eines d’avaluació una eina poderosa d’aprenentatge.

4.3.Qualificació

Les anotacions del professor haurien de fer referència explícita a les competències que es prioritzen en cada seqüència didàctica.

Tota la informació recollida permet l’elaboració d’informes d’avaluació per part del professorat on indiquin el grau d’assoliment de les competències en funció de les dificultats de cada estudiant i sobre tot fer propostes de millora a cada estudiant.

torna

© 2024 mat3

Autor Anders Norén